La transferència cultural és un fenomen tan antic com la pròpia cultura. Des de sempre, els desplaçaments i les migracions han propiciat la difusió d’idees, creences i costums. A l’edat mitjana aquest fenomen va ser heterogeni i es produïa per mitjans i motius diversos, però no hi ha dubte que un dels principals motors va ser la devoció religiosa.

Els pelegrins recorrien llarguíssimes distàncies per visitar els santuaris que custodiaven una relíquia, és a dir, les restes mortals dels sants més venerats o algun objecte vinculat a la seva història. Les autoritats eclesiàstiques, conscients del valor simbòlic i econòmic que suposava posseir una relíquia, feien grans esforços per aconseguir-ne. Assolir-ho implicava que la devoció al sant s’estenia i, alhora, la circulació dels elements necessaris per al culte, entre els quals figurava la música. Així, la devoció compartida creava llaços entre territoris i establia vincles entre pobles i regnes. En altres paraules, generava els processos d’homogeneïtzació que són a l’origen de qualsevol identitat cultural comuna. Un exemple magnífic d’aquest fenomen és el culte a Sant Cugat. Continuar llegint…