òpera contratemps
Georg Friedrich Händel
Acis & Galatea
«Un Acis and Galatea antològic»
El 1718, Georg Friedrich Händel va estrenar la seva òpera pastoral Acis & Galatea, que aviat assoliria una extraordinària popularitat i esdevindria l’obra més representada en vida del compositor. Una mascarada alhora còmica i tràgica, d’una delicada bellesa vocal i orquestral, que Centaure Produccions en coproducció amb l’Ensemble Contratemps va portar als escenaris com un dels plats forts del festival Contratemps de Música Antiga de Sant Cugat 2021. – Bernat Dedéu

Fitxa artística
Direcció musical
Jordi Domènech
Direcció d’escena, escenografia i traducció
Albert Arribas
Intèrprets
Maria Hinojosa, Galatea
Aurora Peña, Damon
Jorge Juan Morata, Acis
Elías Arranz, Polifem
Ensemble Contratemps
Ricart Renart, violí
Elisabet Bataller, violí
Katy Elkin, oboè i flauta
Daniel Raminez, oboè i flauta
Lixsania Fernández, veu i viola da gamba
Alberto Jara, violone
Jordi Domènech, clavicèmbal
Ajudanta de direcció i vestuari
Eva Vilar
Il·luminació
Sergi Torrecilla
So
Nicolás de Ángel
Caracterització
Noemí Jiménez
Producció executiva
Jorge Juan Morata
Agraïments
Mario Andrés López
Producció
Col·lectiu Música Antiga de Sant Cugat en residència al Teatre Auditori de Sant Cugat

Presentació del director escènic
Durant els inicis de la modernitat europea, en un context de forta revisitació de la cultura grecoromana, el mite d’Acis i Galatea va gaudir d’una enorme popularitat i va ser recreat per grans artistes com Cervantes, Poussin, Góngora o Lully, sovint interessats en el poderós sacrifici amorós enfront les desfermades forces de la naturalesa. Com si el pastor Acis, tot i ser fill del déu Pan i de la nimfa Simetis, encarnés l’humà confrontat a la divinitat amb la força de l’amor, i de vegades fins i tot arribés a aparèixer com una figura cristològica. Com si davant els cicles de la naturalesa i la ruïna inevitable de tota construcció material, els volàtils afanys humans poguessin aspirar a alguna mena de transcendència.
Quan Händel va compondre el seu Acis and Galatea, a partir del llibret de John Gay amb probable col·laboració d’Alexander Pope, feia dècades que Anglaterra havia decapitat el seu monarca i s’havia endinsat en les lluites partidistes de la modernitat parlamentària. L’explotació de les colònies estava donant un impuls definitiu al naixement de noves elits de tipus urbà i mercantil, mentre minvaven els privilegis de l’aristocràcia i molts nobles es veien arrossegats a barrejar la seva sang amb descendents de grans fortunes burgeses.
Amb aquest rerefons, la lluminositat musical d’aquesta mascarada pastoral de Händel —que esdevindria l’òpera més representada en vida del compositor— voreja més d’un abisme i deixa entreveure trasbalsadors clarobscurs que recorren subterràniament l’ambient bucòlic, i lleugerament malenconiós, d’una òpera que condensa amb fascinadora plasticitat algunes de les nostres grans tensions essencials. -Albert Arribas
Aries d’Acis, Galatea, Damon i Polifemo enregistrades en directe – Teatre Auditori Sant Cugat, 2021:
w.a. mozart
Bastià i bastiana
L’òpera “Bastià i Bastiana”es un “singspiel” de caràcter popular, escrit en un sol acte per W. A. Mozart als dotze anys, on ja es poden pressentir les traces del que després serà el gran geni de Salzburg. La trama argumental, basada en “Les amours de Bastien und Bastienne ̈, escrita per Favart i de Guerville, va estar alhora inspirada en una comèdia pastoral de J. J. Rousseau i tracta sobre els amors i desamors puerils i plens d’ingenuïtat d’aquests dos personatges.
“gran qualitat vocal i preciós estil interpretatiu de la dúctil soprano Maria Hinojosa”
“la veu, lleugera i plena, del tenor Jorge Juan Morata, va mostrar un elegant fraseig i una tècnica impol·luta”
“el baríton-baix Juan Carlos Esteve es posseïdor d’una veu convincent, expressiva i vellutada”
“excel·lents instrumentistes de l’Ensemble Contratemps“
-Mon Terrassa
Fitxa artística
Direcció d’escena
Adrián Schvarzstein
Didac Cano, circo
Intèrprets
Maria Hinojosa, Bastiana
Jorge Juan Morata, Bastià
Juan Carlos Esteve, Buixot Colau
Ensemble Contratemps
Ricart Renart, violí
Edelweiss Tinoco, violí
Nuria Puljoràs, alto
Joan Palet, violoncel
Lixsania Fernández, contrabaix
Eva del Campo, clavicèmba