òpera contratemps

Georg Friedrich Händel

Acis & Galatea

«Un Acis and Galatea antològic»

El 1718, Georg Friedrich Händel va estrenar la seva òpera pastoral Acis and Galatea, que aviat assoliria una extraordinària popularitat i esdevindria l’obra més representada en vida del compositor. Una mascarada alhora còmica i tràgica, d’una delicada bellesa vocal i orquestral, que Centaure Produccions en coproducció amb l’Ensemble Contratemps va portar als escenaris com un dels plats forts del festival Contratemps de Música Antiga de Sant Cugat 2021. – Bernat Dedéu

Fitxa artística

Direcció musical
Jordi Domènech

Direcció d’escena, escenografia i traducció
Albert Arribas

Intèrprets
Maria Hinojosa, Galatea
Aurora Peña, Damon
Jorge Juan Morata, Acis
Elías Arranz, Polifem

Ensemble Contratemps
Ricart Renart, violí
Elisabet Bataller, violí
Katy Elkin, oboè i flauta
Daniel Raminez, oboè i flauta
Lixsania Fernández, veu i viola da gamba
Alberto Jara, violone
Jordi Domènech, clavicèmbal

 

Ajudanta de direcció i vestuari
Eva Vilar

Il·luminació
Sergi Torrecilla

So
Nicolás de Ángel

Caracterització
Noemí Jiménez

Producció executiva
Jorge Juan Morata

Agraïments
Mario Andrés López

Producció
Col·lectiu Música Antiga de Sant Cugat en residència al Teatre Auditori de Sant Cugat

En coproducció amb:

 

Col·laboren

La FEM Cervesa artesana a Sant Cugat
Gelats i Torrons Joan Pros (Sant Cugat)
Moshi Floristeria (Sant Cugat)

 

Presentació del director escènic

El mite de la nimfa marina Galatea, el ciclop Polifem i el pastor Acis va sorgir estretament vinculat al terreny de l’illa de Sicília, presidida per l’amenaça latent del volcà Etna, travessada pel riu Acis i rodejada de gegants roques volcàniques dispersades per la costa siciliana. El poeta grec Teòcrit, pare de la poesia bucòlica, ja va relatar al segle III a.C. els amors entre Galatea i Polifem, si bé sembla que va ser tres segles després que el mite va cristal·litzar definitivament gràcies a les Metamorfosis d’Ovidi, on els amors entre Acis i Galatea desperten la ira del monstre.

 

Durant els inicis de la modernitat europea, en un context de forta revisitació de la cultura grecoromana, el mite d’Acis i Galatea va gaudir d’una enorme popularitat i va ser recreat per grans artistes com Cervantes, Poussin, Góngora o Lully, sovint interessats en el poderós sacrifici amorós enfront les desfermades forces de la naturalesa. Com si el pastor Acis, tot i ser fill del déu Pan i de la nimfa Simetis, encarnés l’humà confrontat a la divinitat amb la força de l’amor, i de vegades fins i tot arribés a aparèixer com una figura cristològica. Com si davant els cicles de la naturalesa i la ruïna inevitable de tota construcció material, els volàtils afanys humans poguessin aspirar a alguna mena de transcendència.

Quan Händel va compondre el seu Acis and Galatea, a partir del llibret de John Gay amb probable col·laboració d’Alexander Pope, feia dècades que Anglaterra havia decapitat el seu monarca i s’havia endinsat en les lluites partidistes de la modernitat parlamentària. L’explotació de les colònies estava donant un impuls definitiu al naixement de noves elits de tipus urbà i mercantil, mentre minvaven els privilegis de l’aristocràcia i molts nobles es veien arrossegats a barrejar la seva sang amb descendents de grans fortunes burgeses.

 

Amb aquest rerefons, la lluminositat musical d’aquesta mascarada pastoral de Händel —que esdevindria l’òpera més representada en vida del compositor— voreja més d’un abisme i deixa entreveure trasbalsadors clarobscurs que recorren subterràniament l’ambient bucòlic, i lleugerament malenconiós, d’una òpera que condensa amb fascinadora plasticitat algunes de les nostres grans tensions essencials. -Albert Arribas

Aries d’Acis, Galatea, Damon i Polifemo enregistrades en directe – Teatre Auditori Sant Cugat, 2021:

w.a. mozart

Bastià i bastiana

L’òpera “Bastià i Bastiana”es un “singspiel” de caràcter popular, escrit en un sol acte per W. A. Mozart als dotze anys, on ja es poden pressentir les traces del que després serà el gran geni de Salzburg. La trama argumental, basada en “Les amours de Bastien und Bastienne ̈, escrita per Favart i de Guerville, va estar alhora inspirada en una comèdia pastoral de J. J. Rousseau i tracta sobre els amors i desamors puerils i plens d’ingenuïtat d’aquests dos personatges.

“gran qualitat vocal i preciós estil interpretatiu de la dúctil soprano Maria Hinojosa” 

“la veu, lleugera i plena, del tenor Jorge Juan Morata,  va mostrar un elegant fraseig i una tècnica impol·luta” 

“el baríton-baix Juan Carlos Esteve es posseïdor d’una veu convincent, expressiva i vellutada” 

“excel·lents instrumentistes de l’Ensemble Contratemps

-Mon Terrassa

Fitxa artística

Direcció d’escena

Adrián Schvarzstein

Didac Cano, circo

 

Intèrprets

Maria Hinojosa, Bastiana

Jorge Juan Morata, Bastià

Juan Carlos Esteve, Buixot Colau

 

Ensemble Contratemps

Ricart Renart, violí

Edelweiss Tinoco, violí

Nuria Puljoràs, alto

Joan Palet, violoncel

Lixsania Fernández, contrabaix

Eva del Campo, clavicèmba