La música espiritual afrocubana és un tresor cultural on convergeixen i es fusionen elements originats en la convivència dels pobles aborígens cubans, els esclaus africans i els colons europeus. Aquest programa explora algunes de les formes musicals, cants i danses que van interactuar per donar lloc a una nova identitat cultural, tot il·lustrant el sincretisme religiós i artístic a través de la música. En aquest procés, la cultura europea va ser profundament influenciada pels ritmes africans i americans.

Una de les expressions més destacades d’aquesta tradició són els cants als orishas, divinitats de la religió ioruba practicada per molts afrocubans. En el programa s’inclouen peces com el “Cant a Yemayá”, venerada com a mare de les aigües, i el “Cant a Elegguá”, que obre els camins entre el món humà i l’espiritual, entre altres composicions. Aquestes manifestacions són un reflex viu de l’herència africana a la cultura cubana.

La influència de compositors europeus en la música espiritual cubana també és notable. Hernando Franco, mestre de capella de la Catedral de Santiago de Cuba entre 1563 i 1564, va deixar una obra que evidencia la confluència d’estils europeus i africans. Tot i que bona part del seu llegat es conserva a Mèxic, les seves contribucions van ser essencials per al desenvolupament musical de l’illa. Igualment, Francisco Guerrero, la música del qual ressonava a la catedral de Santiago, segons una carta de Silvestre Balboa del 1604, va deixar una petjada significativa. Documents indiquen que Esteban Salas, un altre compositor clau en la història musical cubana, coneixia i transcrivia obres de grans noms del Renaixement espanyol com Tomás Luis de Victoria, Francisco Guerrero i Rodrigo de Ceballos.

Aquest intercanvi cultural no va ser unidireccional. Ritmes i danses d’origen indígena, com el zarambeque i la chacona, van transcendir les fronteres de Cuba i es van expandir per Europa. Aquestes danses, amb arrels africanes, europees i indígenes, reflecteixen la diversitat cultural de l’illa. El zarambeque, mencionat a l’entremès “Los sones” de Villaviciosa (1661), i la chacona, popularitzada per autors com Lope de Vega, van portar des de les Amèriques nous moviments i ritmes que van enriquir el panorama artístic espanyol.

La música espiritual afrocubana és testimoni de la riquesa i la complexitat de les interaccions culturals a Cuba. Des dels cants als orishas fins als balls indígenes i les influències de compositors europeus, aquesta tradició reflecteix la història viva de l’illa. El programa inclou, entre altres peces, el tema “Un pobre portalillo”, de caràcter popular, que apareix al villancet “Albricias Pastores” de Juan París, i l’obra “L’Ameriquaine” de Marin Marais, amb dues evidències de la influència cultural i el mestissatge musical.

En conclusió, les arrels de la música espiritual afrocubana són profundament diverses, abastant una rica varietat de formes, estils i tradicions que connecten el present amb un passat de convivència i creació compartida. Aquesta música, a més de ser una font d’inspiració, ens recorda la importància de l’intercanvi cultural com a motor d’enriquiment i transformació.